Els moliners del Molí de Llorac segons el llibre de comptes de la Reverent Comunitat de Preveres de Montblanc

Llibre de comptes dels molins de la Reverent Comunitat de Preveres de Montblanc

Llibre del que prosera dels molis que compra la Comunitat de Preveres de la present Iglesia de La Universitat de la Vila de Montblanc en 1691

La Reverent Comunitat de Preveres de Montblanc va portar una comptabilitat estricte de tots els ingressos i despeses que generaven els molins que havien comprat a l’Ajuntament de Montblanc. El llibre de comptes1 comença el 8 de novembre de 1691 i acaba el 13 de febrer de 1870. La primera molta anotada és al molí de Baix només tres setmanes després de la compra, entenem doncs que els molins estaven plenament operatius en el moment de l’adquisició.  Són gairebé dos-cents anys d’anotacions que ens donen múltiples pistes de com era la vida als molins d’aleshores.

L’estructura del llibre es desglosa en capítols  generalment anuals. Cada capítol consta d’una entradeta on el reverent encarregat de la hisenda de la comunitat indica el període que s’està comptabilitzant. S’anoten els ingressos com a ‘càrrega’ i les despeses com a ‘descàrrega’. El capítol acaba amb un extens resum fent balanç.

Normes d’arrendament del molí de Baix i de Llorac (1774-1777)

L’explotació dels molins es realitzava mitjançant l’arrendament  a moliners de la zona. A l’Arxiu Parroquial de Santa Maria trobem un document2 que marca les normes que calia seguir quan es volia arrendar un molí a la comunitat. Aquest en concret fa referència al molí de Baix i de Llorac i estableix com a primer pas fer un inventari dels bens continguts en el molí en el moment en que es fa efectiu l’arrendament, ‘La R. Comunitat per medi de son Procurador de Hisenda o de altre comunitari li entregara los expressats Molins lo mateix dia comensarà son arrendament ab sas molas e instruments se encontrian en ells midants inventari‘. El arrendatari ha de vetllar pel bon estat de les moles i de tot el material necessari per fer funcionar el molí amb la obligació de reposar-lo quan s’espatlli a costa seva. Si les riuades o altre cas fortuït suspenen l’activitat del molí, l’arrendatari no pot descomptar-ho de l’arrendament. L’arrendament cal pagar-lo en efectiu, ‘deura ser ab diner, ÿ no ab blat’ amb pagaments quatrimestrals. El moliner també es fa càrrec de pagar anualment una amortització així com entregar els rebuts satisfets a la comunitat, ‘deurá pagar en cada any dels tres de son arrendament a Don Joseph de Magarola o son Procurador de un partit de set cortans de  blat bo per lo cens fa lo Moli de Llorach, ÿ de  altra part sis lliures un sou ÿ tres diners de amortisacio li fa y presta dit Moli‘. No acaben aquí les obligacions del arrendatari, la Comunitat exigeix ‘dos quarteras seixa de la millor ÿ ben bona quinse dies antes del Dijous Sant qual deurà servir per lo pa […] se pasta per los pobres‘. El moliner arrendatari també estava obligat a deixar moldre ‘a tramuja buida’ a qualsevol reverent de la comunitat, pagant una multa si no ho permetia, ‘ÿ si lo Arrendatari en aso serà resistent deurà caurer en pena de una lliura’. El moliner podia gaudir de l’aixopluc de les cases annexes als molins i conrear els horts dels mateixos. Per acabar es feia càrrec de les despeses de l’acte d’arrendament i de l’inventari abans mencionat, també assumia el pagament de la comissió al corredor i havia assegurar les fiances idònies a coneixença de la comunitat.

Normes per a l'arrendament dels Molins de Baix i de Llorac (1774-1777)

Fragment del document conservat a APM on consten les quinze normes per a l’arrendament dels molins de Baix i de Llorac. L’arrendatari estava obligat a fer-se càrrec del manteniment del molí (1774-1777)

200 anys de moliners

Tornant al llibre de comptes, si resseguim les primeres entrades de la ‘càrrega’ sovint trobem anotats els noms dels moliners que arrenden els molins. Podem fer doncs una relació de gairebé dos-cents anys de moliners, tenint en compte que fins al 1754 l’arrendament es realitzava per tots els molins de comunitat i més endavant ja trobem pròpiament citat el moliner del molí de Baix i de Llorac.

1691 Josep Roselló Molins de la Comunitat
1719 Pere Panadès Molins de la Comunitat
29/05/1723 Francesc Gener Molins de la Comunitat
30/08/1723 Pasqual Gener Molins de la Comunitat
13/03/1727 Joan Escoté i Batista Ortal Molins de la Comunitat
25/01/1731 Josep Torras i Josep Batet Molins de la Comunitat
24/06/1732 Joan Roselló i Josep Batet Molins de la Comunitat
24/06/1735 Joan Claramunt Molins de la Comunitat
15/08/1742 Batista Ortal Molins de la Comunitat
01/02/1746 Francesc Roselló Molins de la Comunitat
24/06/1749 Josep Roselló Molins de la Comunitat
22/05/1754 Francesc Roselló Molí de Baix i de Llorac
22/05/1757 Jaume Canto (del molí de la Farga) Molí de Baix i de Llorac
20/08/1758 Josep Roselló Molí de Baix i de Llorac
20/05/1759 Jaume Canto (del molí de la Farga) Molí de Baix i de Llorac
20/05/1761 Josep Roselló i Saltó Molí de Baix i de Llorac
01/08/1773 Francesc Panadès Molí de l’Arrabal i de Llorac
01/03/1780 Carles Panadès Molí de l’Arrabal i de Llorac
23/03/1783 Magí Domingo Molí de l’Arrabal i de Llorac
22/06/1786 Manel Monsarró Molí de Baix i de Llorac
22/06/1795 Josep Beliu Molí de Baix i de Llorac
05/07/1798 Josep Panadès Molí de Baix i de Llorac
22/03/1804 Cristòfol Roselló Molí de Baix i de Llorac
27/02/1811 Baltasar Pedrol Molí de Baix i de Llorac
01/03/1814 Llorenç Murtra Molí de Baix i de Llorac
02/11/1819 Macià Roselló Molí de Baix i de Llorac
01/03/1826 Baltassar Pedrol Molí de Baix i de Llorac
01/03/1834 Domingo Vinader i Salvador Roselló Molí de Baix i de Llorac
24/06/1843 Bonaventura Roselló Molí de Baix i de Llorac
01/05/1846 Baltasar Pedrol Molí de Baix i de Llorac
06/09/1850 Ignasi Roselló Molí de Baix i de Llorac
06/09/1854 Josep Roselló Badia Molí de Baix i de Llorac
13/02/1870 Josep Roselló Badia Molí de Baix i de Llorac

Cites del Molí del Llorac al llibre de comptes

Repassem algunes de les anotacions del llibre de comptes relacionades amb el Molí de Llorac.

Els molins no estaven excempts de sofrir robatoris tal com podem llegir a l’entrada de despesa feta l’any 1693 que dóna compte del següent: ‘per fer adobar un forat feren al moli de Llorach quan lo robaren doni per la argamasa ÿ a Francisco Sanroma Mestre de Casas sis sous’. Al mateix any es cita la despesa que ocasiona fer punta a la agulla del molí xiquet de Llorac.  Això ens permet apuntar l’existència de dues moles.

Nota despesa robatori Moli de Llorac

Nota de despesa del llibre de Comptes de la Reverent Comunitat de Preveres del robatori al molí de Llorac el 1693, ‘per fer adobar un forat feren al moli de Llorach quan lo robaren doni per la argamasa ÿ a Francisco Sanroma Mestre de Casas sis sous’

A banda de les reparacions relacionades amb la maquinària del molí calia també fer manteniment del sistema de provisió d’aigua, format per les peixeres, les séquies i les basses que s’omplien sovint de fang i d’arrels de vegetació propera. El 18 de juliol de 1694 trobem anotats els pagaments de ‘1 lliura diset sous ÿ sis dines’ que fa la comunitat de preveres a Pau Tarés, Tomas Montserrat, Jaume Rosello, Pau Biscarri i Ramon Mata en concepta de ‘haver treballat sinch dies a la Peixera; ciquia ÿ Bassa del moli de Llorach’.

Al capítol del 23 de juny 1716 al 23 juny de 1717 trobem anotada la reparació de la farinera, porta i teulada del molí per Josep Vidal, ‘mestre de cases’.  Aquesta reparació deuria ser provisional perquè pocs anys després, el 25 de març de 1724 la comunitat vapagar a Pau Abelló del Mas de Llorac 3 lliures i 10 sous per la compra d’una viga i vint-i-cinc cabirons destinats a la reconstrucció de la mateixa teulada.

L’onze de maig de 1718 s’anota el pagament a Batista Amella de Sarral de tres lliures per la construcció de la canal del Moli de Llorac.

L’explotació dels molins a vegades generava desconfiança entre el moliner i la Comunitat de Preveres, un fet d’això el trobem a la següent cita del 5 d’agost de 1731, ‘a pagat a Matheu Forcadas per aver anat als mulins de llorach, ÿ del Pont de la fusta ab una cavalcadura a buscar un poch de blat per orde dels Reverents Procuradors anñals, tement que lo sech lo ocultaria, ÿ en asso si ocupa una tarda i sis sous’.
L’aigua, vital per al funcionament dels molins,  aixecava sovint disputes i problemes alhora de controlar el seu pas aigues avall. Les peixeres eren construccions sobre el riu encarregades de recollir l’aigua vers les sèquies o canals que alimentaven les basses dels molins o directament els seus rodets.  El 21 de juliol de 1736 trobem una referència d’aquest problema ‘se a retingut dit Reverent Procurador vers si la mitja dieta,  y de ella aver pagat a Joseph Santromà lo lloguer de la mula per aver anat a Vilavert, de ordre de la Comunitat a parlar ab los señors Regidors, a fi de que la Paÿxera del seu moli, nons impedis lo moldrer lo moli dit de Llorch dotzeo sous’.

El1738 trobem el següent apunt  ‘ha pagat a Joan Rius fuster ÿ a Magí Roig manyà per aver adobat lo Calaix del Moli de Llorach frontisas panys ÿ claus junt tres lliuras un sou consta de recibo’. El mateix any ‘pagat a Miquel Abelló per set quarteras de Guix per fer una manjadora ÿ scalas en la establia del Molí de Llorach ÿ altres remiendos argamasa claus ÿ manobrer dos lliuras catorse sous’

La Reverent Comunitat de Preveres va mantenir una llarga disputa amb Mateu Abelló del Mas de Llorac durant la segona mietat del segle XVIII. El motiu era la construcció d’un nou molí més amunt del molí de Llorac. Trobem una referència a la mateixa el 23 de febrer de 1779 que diu ‘Falta averiguar ab dit Panadés los danys ha patit en lo moli de Llorach per las impertinencias de Abelló’. Es cita al moliner d’aleshores Francesc Panadès.

El 14 de març de 1781, el moliner Carles Panadès dóna comptes a la comunitat de les despeses realitzades en els molins de Baix i de Llorac. A banda de les tasques habituals de refer peixeres i escurar séquies s’anota el trasllat d’una mola nova del molí de Llorac al molí de Baix que requereix de la intervenció de un ferrer i un mestre de molins, a més de ‘fer un giny per a un riscle nou en es moli‘.

El 4 de març de 1785 es paga a Manuel Monsarró, Magí Domingo i Josep Huguet dues bigues per a la construcció d’una establia. Val a dir, que onze anys abans, ja es cita l’existència d’una establia gran amb menjadora antiga al document d’arrendament del Molí de Baix i de Llorac del que ja hem parlat més amunt. Aleshores s’estipula que el moliner no podia refer l’establia, tan sols canviar les portes. Però molt més endavant es decideix refer-la anotant les següents despeses:

  • Dia 26 de Juny de 1818 per un jornal de home y matxo per portar cabirons y cañas per cubrir la establia del Moli de Llorach
  • Dia 7 de Juliol per un jornal home […] per portar argila y pedras per la dita establia
  • Dia 8 de Juliol per un jornal de home y dos burros per portar 300 teulas per la dita establia
  • Per 11 feixos de cañes a 7.96 lo feix
  • Per 300 teulas per la dita establia y teulada de la casa […]
  • Per la porta de dita establia […]
  • Per los golfos panys y claus per dita porta […]
  • Per 5 jornals de Mestre […]
  • Per 5 jornals de manobre
  • Per 6 quarteres de guix a 8 la quartera
  • Per 6 feixes sogall espart per encañissar
  • Per 50 claus de encanyissar y 6 de grossos
Paret de l'establia del Molí de Llorac

Baixant pel camí vell des del Mas Llorac i vorejant la bassa del Molí trobem les restes d’una paret que podria ser l’antiga establia

Les moles dels molins fariners sofrien desgast degut al fregament entre la mola volandera i la sotana, sovint es podien repicar però a vegades ja no hi havia remei i calia canviar-les. Al llibre de comptes trobem anotades les despeses que van suposar aquest procés el 1834:

‘Import de lo que ha costat lo mudar la mola al moli de Llorach en 1834’.

  • A Josep Roselló mestre de molins per anar a Barcelona a comprar la mola sis duros, y per 15 jornals de plantar la moli 15 duros […]
  • A Josep Sanroma per los ports de mola […]
  • Per dos pots de 24 palms per un riscle […]
  • Per portar ditas pots desde Lleida […]
  • A Pau Palau fuster per 4 pots y 2 llates per la cuberta del riscle […]
  • A Tomàs Serra per claus […]
  • A Agustí Pomés per los cercols y demes […]
  • A Mateu Abelló per la pila y arbre fusta […]
  • Per dos jornals de apariar lo cami per baixar la mola al molí […]
  • Un jornal per lo manobre […]
  • Per sis cuarteras de guix […]
  • Per tres homens per ajudar a posar la mola a puesto […]
  • Per tions per falcas y faixinas per doblegar lo riscle […]
  • Depositat en lo arxiu lo import del riscle vell […]

Veiem doncs la complexitat de la logística que suposava canviar una mola, no només pel seu transport des de la ciutat comtal sinó també pel nombre de professionals que intervenien en aquesta procés. També trobem anotat al llibre de comptes el cost de la mola: ‘lo import de la mola en Barcelona son trenta tres duros‘. Entenem també que el canvi de mola va obligar al canvi del riscle superior que va ser venut a un altre molí.

1. APM. 060.00.00. Molins. Llibre de comptes dels molins 1691-1870. Montblanc 1691.
2. APM. Pendent d’inventari. Contracte d’arrendament del Molí de Llorach i de Baix. Montblanc 1774-1777.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: